Doctor en Derecho.

Catedrático de Derecho Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
 
Miembro del Institut d’Estudis Catalans (IEC).
 
Ha sido director del Institut de Ciències Polítiques i Socials (1989-2000).
 
Vicepresidente del Parlament de Catalunya (1980-1988).
 
Decano de la Facultad de Derecho de la UAB (1990-1993).
 
Senador y portavoz del Entesa Catalana de Progrés (2000-2004).
 
Vicepresidente primero del Senado de 2004 a 2011 y presidente del Partido de los Socialistas de Cataluña de 2008 a 2011.
 
Algunas publicaciones: Lliga Catalana (1972), La Ciutat llunyana (1982), El socialisme de la llibertat (1992), Diccionari dels partits polítics de Catalunya, Segle XX (2000), Las Cortes Generales en el sistema parlamentario de gobierno (1987), Les arrels teòriques de les esquerres catalanes (2001), El meu temps de presó (1962-1963) y Trencadís de records (2010).