Va néixer a Barcelona el 31 de gener de 1956 en el si d'una família estretament vinculada al món de la indústria i l'empresa. Les seves arrels, per part de mare, estan relacionades amb el sector tèxtil de Sabadell, i, per part de pare, amb el sector metal•lúrgic del Poble Nou, a Barcelona. És el gran de quatre germans, dos nois i dues noies. Està casat amb l'Helena Rakosnik des de l'any 1982 i tenen tres fills: la Patrícia, l'Albert i l'Artur.
 
Va estudiar al Liceu Francès de Barcelona i més tard a l'Aula Escola Europea. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona, on va compaginar els dos primers anys amb estudis de Dret.
 
La seva activitat professional va començar l'any 1979, just acabat de llicenciar, en un grup d'empreses industrials dedicades a la producció de material de logística i elevació. Més tard, va dirigir una societat d'inversions propietat d'un grup industrial del sector de l'adoberia. Aquest pas per l'activitat professional li va fer prendre consciència de la importància de l'empresa perquè un país vagi endavant.
 
La primera vinculació amb el sector públic es va produir el 1982, on va treballar per la promoció exterior i la captació d'inversions estrangeres per a Catalunya, primer com a cap del Servei de Fires i després com a director general de Promoció Comercial. Aquesta responsabilitat li va permetre prendre contacte amb la gent que treballava per fer país i en aquests anys es va anar consolidant la seva vocació política.
 
El 1987 es va presentar per primer cop en la candidatura de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, que encapçalava Josep M. Cullell, on va ser escollit regidor. La seva trajectòria en l'àmbit municipal es va perllongar fins al 1995. Des d'aquest mateix any, és diputat al Parlament de Catalunya.
 
Ha tingut importants responsabilitats en el Govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol. L'any 1995 va ser nomenat conseller d'Obres Públiques. Més tard, va assumir la Conselleria d'Economia i Finances, responsabilitat que li va permetre un coneixement molt transversal de l'Administració. L'any 2000 es va afegir a les seves funcions la de portaveu del Govern, i un any més tard va ser nomenat conseller en Cap, tasca que va dur a terme fins al desembre de 2003.
 
Ha guanyat totes les eleccions a les quals s'ha presentat com a candidat de CiU a la Presidència de la Generalitat. El 2003, en les seves primeres eleccions com a cap de llista va guanyar amb 46 escons; el 2006 amb 48 escons; i el 2010 amb 62 escons; i les darreres el 2012 amb 50 escons.
 
Després del 23 de desembre de 2010, data de la seva primera investidura pel Parlament de Catalunya, és el 129è president de la Generalitat.
 
Li agrada molt llegir i té especial predilecció per la literatura i la poesia franceses. També gaudeix anant al cinema i al teatre sempre que pot. L'esport és una altra de les seves grans aficions. De més jove jugava a futbol, handbol, bàsquet, voleibol, ciclisme, tennis, esquí, etc. Ara es decanta més per la natació per mantenir-se en forma, activitat que procura practicar de forma regular.
 
Es defineix com una persona treballadora, constant i autoexigent, per al qual la família i els amics ocupen un lloc principal en la seva vida. Per a ell, és important recuperar valors com la cultura de l'esforç, el treball, la mentalitat oberta, el mèrit, etc., valors que han permès sobreviure i fer gran Catalunya com a país.
 
 
Fuente: www.presidentmas.gencat.cat

Periodista desde 1977 y director de diarios desde el año 2000, en 2015 puse en marcha ElNacional.cat, sin lugar a dudas, la aventura periodística más apasionante de mi ya larga vida profesional. No hay nada como ver nacer, crecer y asentarse un proyecto de esta envergadura. ElNacional.cat no es un episodio más en mi carrera, que antes había transitado por la Agencia EFE, El Periódico, El País y, finalmente, La Vanguardia. Dirigí durante casi catorce años un auténtico transatlántico que intenté acercar a las posiciones mayoritarias de la sociedad catalana hasta que mi apuesta naufragó en diciembre de 2013 entre miedos y amenazas. Después de un año sabático en París y de rechazar varias ofertas, pensé que no había nada más apasionante que dejar de ser el director de orquesta del primer diario de Catalunya por otro que en aquel momento era el más pequeño de todos, ya que aún no tenía su primer lector. Y así nació la hazaña de ElNacional.cat, que ha conseguido en un tiempo récord, con el esfuerzo de un grupo profesional impresionante, encaramarse al liderazgo de los diarios nativos digitales de Catalunya. No es el final de lo que hemos soñado y a lo que aspiramos. Seguiremos dando la batalla, acompañando a todos aquellos que creen que Catalunya no ha llegado a la meta. Y haciendo de ElNacional.cat el diario de referencia del mayor número de catalanes posible.

Fuente: www.elnacional.cat