Vaig néixer un 20 de desembre del 1.966 en el si d’una família nombrosa i sóc el cinquè de set germans. M’he criat i educat en un clima de molta llibertat personal, de poques imposicions, de valors referencials com la responsabilitat personal, la coherència, la pertinença a “allò col·lectiu”, en valors cristians i de catalanitat. Tot això ho he anat madurant a casa i amb els amics. M’he format, a l’escola Tagore, a l’escola Thau, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’IESE. He participat a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i al Grup d’Estudis Nacionalistes (GEN).

De tarannà inquiet, sempre m’he anat debatent -com tanta altra gent- entre la raó i els sentiments. Així és que vaig descartar estudiar medicina i em vaig llicenciar en veterinària, i també és així que anys més endavant vaig “reconvertir-me” cap al món de l’empresa amb un màster en direcció i administració d’empreses. És per sentiments que em vaig casar i que amb la meva dona hem fet una família. Sense cap mena de dubte és el més important i del que n’estic més orgullós. El temps ja dirà si l’Anna i jo hem estat capaços de fer dels nostres tres fills, persones positives i de profit.

Vaig aprendre, d’un mestre meu, que més val ser persona de profit que d’èxit. He convertit aquesta frase en un referent en la meva vida, sense que això pretengui amagar l’ambició –personal i col·lectiva-, ni una determinació en les meves idees i els meus anhels.

Des de fa uns anys em dedico en cos i ànima a la política. Milito a Convergència Democràtica de Catalunya i, certament, sóc nacionalista català; catalanista. A partir d’aquí valoro positivament el que ha aportat de “cohesió social” la socialdemocràcia i la democràcia cristiana. Com també ho faig del liberalisme, en la seva part de lluita i defensa de les llibertats personals i de doctrina i pensament en desenvolupament econòmic. El pensament humanista i també el del respecte al medi ambient ha estructurat en paraules un sentiment molt propi i arrelat que tinc d’estima, respecte a la natura i de situar a les persones per damunt de tot. L’espiritualitat, la fe cristiana i el comunitarisme m’han ajudat a entendre la força que té “allò col·lectiu” per damunt del “jo”, el “transcendent” del que no ho és, la confiança en les persones i que la vida és, senzillament, meravellosa.

Si algun mot pot definir aquesta dedicació i estima cap al País, la profunda confiança en la gent i el millor de moltes ideologies, aquest és el pujolisme. Ideologia indefinida que s’articula dins de Convergència. És així que he trobat un sentit a l’activitat política, com a instrument per a la millora de la vida de les persones.

Amb els anys he passat de ser molt competitiu, a competir amb mi mateix, com a teràpia de millora personal, que m’aplico en el meu dia a dia laboral i en tots els esports que practico.

M’apassiona el que faig, em permet palpar el bé que persegueix de defensa, afirmació i construcció de la nostra Nació. Desitjo aprendre’n prou i saber-ne prou com per continuar treballant per la catalanitat, ja sigui des de la política o des d’altres àmbits.