Lloc i data de naixement
Barcelona, 17 d’agost de 1960.

Trajectòria cívica i cultural
Membre de la UGT de Catalunya, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides i de la Coordinadora Gai-Lesbiana. Forma part del Patronat de la Fundación Española de la Tartamudez.
 
Ha publicat els llibres següents: Diari de Campanya: les eleccions del canvi, 2003 (Editorial Mediterrània, 2004), El Estatuto de Cataluña: una propuesta para el acuerdo (coeditat amb Manuela de Madre; Editorial Mediterrània, 2005) i Catalanisme federalista (Fundació Rafael Campalans, 2007). També disponibles a la seva pàgina de Bubok els llibres autoeditats Trenta anys de militància socialista (2008) i Idees pel debat socialista (2010).

Trajectòria política i institucional
Es va afiliar al Partit Socialista Popular Català (secció catalana del Partit Socialista Popular de Tierno Galván) l’any 1977. El 1978 va ingressar a les Joventuts Socialistes de Catalunya, organització juvenil de la Federació Socialista de Catalunya del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Va ser elegit secretari de política estudiantil de la Joventut Socialista de Catalunya el 1978. Ha estat membre de la comissió executiva del PSC (1984-2011); ha estat viceprimer secretari i portaveu del partit. Ha estat membre de la comissió executiva federal del PSOE (2008-2012).
 
Regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat (1987-1991), director del Departament d’Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern (1991-1995), sotsdirector d’aquest mateix gabinet (1995-1996) i diputat al Congrés dels Diputats per Barcelona (1996-1999). Ha estat portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (1999-2003), portaveu del mateix grup (2003-2010) i portaveu del Grup Parlamentari Socialista (2010-2012). Va ser membre de la ponència redactora del projecte d’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat pel Parlament l’any 2005. És president de la Fundació Rafael Campalans i membre del consell nacional del PSC i del comitè federal del PSOE. Va ser membre fundador de la Joventut Europea Federalista - Catalunya.
 
Diputat de la VI, la VII, la VIII i la IX legislatures (1999-2012).

Altres activitats
President de la Fundació Rafael Campalans (Barcelona)
Membre Paronat de la Fundación Española de la Tartamudez (Barcelona)
 
Fuente: www.parlament.cat
 

Neix a Belmonte (Astúries) el 20 de març de 1956.

Cursa estudis de Formació Professional a Noreña (Astúries).

L'any 1975 es trasllada a Barcelona i comença a treballar a l’empresa Maquinista Terrestre y Marítima (Gec-Alstom). Aquell mateix any s’afilia a la Unió General de Treballadors. Aquí té el primer contacte amb la llengua i la realitat social catalana i és quan s’interessa per aprendre la llengua del país.

El 1976 és escollit secretari d’Acció Sindical de la secció sindical de la seva empresa, i membre del comitè d’empresa de la Maquinista des de les primeres eleccions sindicals.

El 1980 esdevé secretari d’organització de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. A partir d’aquest any assumeix diferents càrrecs al sindicat. El més destacat és el de secretari general del Sindicat del Metall de Barcelona, el sindicat amb més afiliació de la Confederació.

L’any 1988 torna a ser elegit secretari d’Organització de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya i membre del Comitè Confederal.

El 1989 és escollit president de la Comissió Gestora de la UGT de Catalunya, i el maig de 1990, el VIIIè Congrés de la UGT de Catalunya l'elegeix com a secretari general de la UGT de Catalunya. Des d’aleshores és membre del Consell Social de la Llengua Catalana.

L’any 1993 impulsa la creació de l’Associació Sindical Interregional dels 4 Motors per Europa, on es troben integrats els sindicats de Catalunya, de Llombardia, de Baden Württemberg i de Roine – Alps, afiliats a la Confederació Europea de Sindicats. Amb la idea que la UGT de Catalunya ha d’anar cap a la construcció d’un sindicat nacional articulat amb una confederació europea de sindicats.

En el IXè Congrés de la UGT de Catalunya, el 1994, surt reelegit secretari general de l’organització, i torna a ser reelegit en els següents tres congressos, el Xè (1998), l’XIè (2002) ,el XIIè (2005).

Quan accedeix a la Secretaria General del Sindicat l’any 1990 emprèn una nova línia política de compromís amb el fet nacional que s’encamina, entre d’altres, a reforçar la sobirania de l’organització catalana. Catalanitzar-lo des de dues vessants: la llengua (el sindicat ha fet un esforç molt important de normalització lingüística en les seves relacions externes i internes, a través del seu Servei Lingüístic, la creació i consolidació del qual va propiciar) i alhora treballar per la construcció d’un marc català de relacions laborals autònom. El compromís del sindicat amb els treballadors li fa entendre que la normalització lingüística en el món laboral ha de posar el català a l’abast dels treballadors com un dret que els pertany i com un element per garantir i potenciar la cohesió social.

En aquesta línia, es va endegar i consolidar la publicació Les notícies de llengua i treball -que va sortir per primera vegada l’any 1997-, coparticipada per la UGT de Catalunya, la UGT de les Illes Balears, la UGT del País Valencià i la CFDT de la Catalunya Nord.

L’any 2003 rep el Premi d'Honor Lluís Carulla (abans, Premi d'Honor Jaume I) en reconeixement de la seva tasca en l’impuls de la llengua i cultura catalana en l’àmbit sindical.

Contribueix també a la consolidació i engrandiment de l’organització impulsant el treball en diferents àrees de magnitud social i sindical amb la creació de serveis específics dins el sindicat, com AMIC (Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya), CTAC (Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya) i Avalot (Joves de la UGT de Catalunya).

Josep Maria Àlvarez és el primer dirigent sindical que va crear el seu propi bloc. Des de la seva intuïció sobre l'evolució de la societat ha apostat pel desenvolupament de la presència del sindicat a la xarxa, així com la incorporació de l'audiovisual com una eina de primera magnitud de la comunicació sindical. En aquesta línia va impulsar la creació de la Xarxa de Blocs Sindicals i del Canal UGT.

Aquest mes d’abril ha estat ratificat com a Secretari General en el XIIIÈ Congrés de la UGT de Catalunya.