Sant Quirze de Besora (1963), el meu poble, fins que em vaig casar amb l’Anna, amb qui tenim tres fills: en Miquel, la Maria i la Queralt. Des d’aleshores visc a Vic, una ciutat d’escala humana. De la meva primera etapa vital, tinc moltes coses a agrair als meus pares, entre d’altres, l’oportunitat que em van donar de formar-me al Seminari de Vic, on vaig cursar l’EGB i el BUP i al Col•legi Sant Miquel dels Sants on vaig estudiar el COU. Són dues escoles d’ideari cristià i nítida arrel catalana, que em van transmetre coneixements i, sobre tot, uns valors als quals intento ser fidel.
 
Més endavant em vaig llicenciar en Geografia i Història a la UB en l’especialitat d’història i arqueologia medieval, disciplina a la que em vaig dedicar professionalment durant alguns anys. Més tard, vaig cursar estudis de Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB, que vaig compaginar amb la feina de gerent d’una benzinera de la qual el pare n’era petit accionista. En aquesta etapa vaig compaginar feina i estudis, amb la tinència d’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, fins que un dia Unió em va donar l’oportunitat de ser diputat al Parlament. D’aleshores ençà, m’he dedicat de manera intensa a la política. He estat tinent d’alcalde de Vic, director general d’Administració Local i conseller de Medi Ambient del darrer govern Pujol. Actualment, exerceixo de portaveu adjunt de CiU al Parlament. Al si d’Unió, he estat president del consell nacional des del 2003 fins al 28 de d’agost del 2014. Actualment sóc conseller d’Interior del govern de la Generalitat des del 2012.
 
Des de 2014, sóc secretari general del comitè de govern d’Unió i secretari general de la federació de CiU.
 
Fuente: http://unio.cat
 

Vaig néixer a Alcampell, un poble petit de la Franja de Ponent que pertany a Osca. Vaig fer Dret a la Universitat de Lleida, on anys després vaig acabar donant classes de Dret Civil. Estudiava i alhora treballava a l’administració de justícia i també feia de comptable en una petita empresa lleidatana. Vaig exercir l’advocacia des del 1976 fins al 1988 i vaig ser cap de l’Assessoria Jurídica de Ros Roca SA.
 
Va ser durant els meus anys universitaris quan vaig descobrir els valors de l’humanisme i el que significa Catalunya com a país.
Vaig ingressar a Unió Democràtica de Catalunya l’any 1974. El 1977 vaig ser el primer president de la Unió de Joves. Del 1982 a 1983 vaig ser president del comitè de govern del partit, càrrec que vaig reprendre el 1987 fins al dia d’avui. És una responsabilitat que he compaginat amb la secretaria general de la federació de Convergència i Unió fins el juliol del 2014.
 
El meu primer càrrec fruit de les urnes va ser a l’Ajuntament de Lleida, on vaig ser tinent alcalde (1979-1980). La meva carrera parlamentària es va iniciar el 1982 quan vaig ser elegit diputat per Lleida. Vaig repetir dues legislatures més. La del 1986 va coincidir amb l’entrada d’Espanya a la UE i em van elegir eurodiputat en representació de les Corts espanyoles.
 
El 1999 vaig anar a les llistes del Parlament de Catalunya i vaig ser diputat fins al 2004. En aquesta fase, entre el 1999 i el 2001, vaig ser conseller de Governació i Relacions Institucionals del govern de la Generalitat.
 
El 2004 vaig encapçalar la llista de CiU al Congrés dels Diputats. Des de llavors, sóc el portaveu del Grup Parlamentari Català, tasca que compagino amb la presidència de la Comissió d’Exteriors.
 
El gener de 2011 vaig ser nomenat president de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, una activitat que va finalitzar el gener del 2014.
 
Em vaig casar el 1986 i tinc tres filles. Elles ocupen bona part del temps que no dedico a la política. El poc que em queda lliure el destino a llegir, a fer esports i als amics.
 
DISTINCIONS
L'any 1999 va rebre la distinció de Gran Oficial de l'Orde "Al Merito della Repúbblica Italiana"
L’any 2000 el govern xilè el va condecorar amb “l’Orde Bernardo O’Higgins en el grau de Gran Oficial”.
És president d’Honor de la Cambra Oficial de Comerç de Xile a Espanya des de l’any 2001.
El mes de juliol de 2007 el president de la República de Bulgària li va lliurar la medalla “Cavaller de Madara”, la més alta distinció de la República de Bulgària atorgada a un estranger.
També fou distingit amb la "Gran Cruz de Isabel la Católica" i, en el mes de març de 2010, amb la “Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil”, per part del govern espanyol.
El mes d’abril de 2011 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi, per part del govern de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.
Al juny de 2011, el govern espanyol, li va concedir el títol de la “Real y Distinguida Orden Española de Carlos III”, en reconeixement a la seva llarga trajectòria professional i mèrits en l’àmbit de les relacions internacionals i la diplomàcia parlamentària, al llarg de succesives Legislatures.
A l’octubre de 2011 va ser distingit amb “l’Orde del Príncep Trpimir amb Collar i Placa”, que li atorgà el president de la República de Croàcia, en reconeixement a la seva tasca com a president de la Comissió d’Afers Exteriors al Congrés dels Diputats.
El setembre de 2013 ha estat condecorat amb la Creu del Comanador de l'Orde al Mèrit de la República de Polònia, per part del seu ambaixador a Espanya, en reconeixement als seus mèrits en la promoció dels interessos de Polònia en l'arena internacional.
 
LLIBRES PUBLICATS
Cartes de navegació. Per un nou rumb (2011).
Entre una Espanya i l’altra. De l’11-M a l’atemptat de Barajas (2007).
La política a diari (2003).
Catalunya i l’Espanya plurinacional (1995).
Voluntat de Servei (1991).
 
Fuente: http://unio.cat